Un hivern fascinant

Vet aquí un home d´Etxarri-Aranatz que va robar dotze pollets al poble del costat, Arbizu, ambdós a Navarra. Des de llavors al lladregot li van dir Pio XII, pronunciat “Pio dotze” amb aquest accent basc-parlant tant particular. Els d´Arbizu no es van presentar a la guàrdia civil reclamant justícia, doncs bé sabut és que no es pot demanar peres al om. De totes maneres, al d’ Etxarri no li va caure una pena menor: el poble va deixar de dir-li pel nom de la casa pel qual era conegut, i va passar a dir-li “Pio XII”, mot pronunciat entre rialles còmplices que es van estendre amb inusitat èxit per tota la vall i per llarg temps. Un càstig a la llarga, exemplar, molt més dur que abonar una lleu multa.

En aquest Un hivern fascinant, i com hem nascut per veure onze –que diuen al parlar amb mal castellà per expressar sorpresa, fent una còpia de la dita en euskera hamaika ikusteko jaioak gara -Un cap de la Guàrdia civil ha provocat l´acomiadament de Patxi Zamora al retirar-li la targeta que li permet volar, rere més de tres dècades de treball sense cap queixa de la aerolínia Iberia; un acomiadament mafiós i a totes llums mogut per la vergonya contra el portaveu de la associació Kontuz que tant treball ha realitzat denunciant la corrupció en casos tan escandalosos com el de “la desaparició” de Caja Navarra i la seva “dissolució” en La Caixa. Qui coneixem la feina de Patxi Zamora sabem que no es quedarà de braços creuats, i tenim la ferma convicció de la necessitat imperiosa de seguir investigant i denunciant aquesta odiosa corrupció.

El poeta Joan Margarit en el seu últim poemari publicat fa escassament un mes Un hivern Fascinant, ens regala el poema Finalitats, on en els seus dos últims versos proclamen :mai l’oblit podrà fer-me innocent. / La ignorància sempre em fa culpable. S’ha de investigar i esbrinar el que durant tants anys han fet els polítics corruptes de guant blanc, ja que no estem parlant de dotze pollets. Algun dia gràcies a la feina de Patxi Zamora i altres com ell, el coneixerem. Ànim!