2018-02-28

Un invierno fascinante

 Cuentan que uno de Etxarri-Aranatz robó una vez doce pollitos en el pueblo de al lado, Arbizu, ambos en Navarra. Desde entonces al ladronzuelo le llamaron Pio XII, pronunciado “Pio Doze” con ese acento de vasco-parlante tan particular. Los de Arbizu no acudieron a la Guardia Civil reclamando justicia, pues bien sabido es que no se le puede pedir peras al olmo. De todas maneras, al de Etxarri no le cayó una pena menor: el pueblo dejó de llamarle por el nombre de la casa por el que era conocido, y pasó a llamarlo “Pio Doze”, mote pronunciado entre risitas cómplices que se extendió con inusitado éxito por todo el valle y durante largo tiempo. Un castigo, a la larga, ejemplar donde los haya, mucho más duro que abonar una leve multa.

En este Un hivern fascinant, y como hemos nacido para ver once —que dicen al hablar en mal castellano para expresar sorpresa, haciendo un calco del refrán en euskera hamaika ikusteko jaioak gara— un mando de la Guardia Civil ha provocado el despido de Patxi Zamoraal retirarle la tarjeta que le permite volar, tras más de tres décadas de labor sin tacha en la aerolínea Iberia; un despido mafioso y a todas luces movido por la venganza contra el portavoz de la Asociación Kontuz que tanto trabajo ha realizado denunciando la corrupción en casos tan escandalosos como el de la “desaparición” de Caja Navarra y su “disolución” en La Caixa. Quienes conocemos la labor de Patxi Zamora sabemos que no se quedará de brazos cruzados, y tenemos la firme convicción de la necesidad imperiosa de seguir investigando y denunciando esta odiosa corrupción.


El poeta Joan Margarit en su último poemario publicado hace escasamente un més Un hivern fascinant, nos regala el poema Finalitats, cuyos dos últimos versos proclaman: “Mai l'oblit no podrà fer-me innocent. / La ignorància sempre em fa culpable”. Hay que investigar y averiguar lo que durante tantos años han hecho los políticos corruptos de guante blanco, pues no estamos hablando de doce pollitos. Algún día, gracias a la labor de Patxi Zamora y otros y otras como él, lo conoceremos. ¡Ánimo!

El original, Negu harrigarri bat, se publicó en BERRIA. 

2018-02-26

Un hivern fascinant

Vet aquí un home d´Etxarri-Aranatz que va robar dotze pollets al poble del costat, Arbizu, ambdós a Navarra. Des de llavors al lladregot li van dir Pio XII, pronunciat “Pio dotze” amb aquest accent basc-parlant tant particular. Els d´Arbizu no es van presentar a la guàrdia civil reclamant justícia, doncs bé sabut és que no es pot demanar peres al om. De totes maneres, al d’ Etxarri no li va caure una pena menor: el poble va deixar de dir-li pel nom de la casa pel qual era conegut, i va passar a dir-li “Pio XII”, mot pronunciat entre rialles còmplices que es van estendre amb inusitat èxit per tota la vall i per llarg temps. Un càstig a la llarga, exemplar, molt més dur que abonar una lleu multa.
En aquest Un hivern fascinant, i com hem nascut per veure onze –que diuen al parlar amb mal castellà per expressar sorpresa, fent una còpia de la dita en euskera hamaika ikusteko jaioak gara -Un cap de la Guàrdia civil ha provocat l´acomiadament de Patxi Zamora al retirar-li la targeta que li permet volar, rere més de tres dècades de treball sense cap queixa de la aerolínia Iberia; un acomiadament mafiós i a totes llums mogut per la vergonya contra el portaveu de la associació Kontuz que tant treball ha realitzat denunciant la corrupció en casos tan escandalosos com el de “la desaparició” de Caja Navarra i la seva “dissolució” en La Caixa. Qui coneixem la feina de Patxi Zamora sabem que no es quedarà de braços creuats, i tenim la ferma convicció de la necessitat imperiosa de seguir investigant i denunciant aquesta odiosa corrupció.

El poeta Joan Margarit en el seu últim poemari publicat fa escassament un mes Un hivern Fascinant, ens regala el poema Finalitats, on en els seus dos últims versos proclamen :mai l’oblit podrà fer-me innocent. / La ignorància sempre em fa culpable. S’ha de investigar i esbrinar el que durant tants anys han fet els polítics corruptes de guant blanc, ja que no estem parlant de dotze pollets. Algun dia gràcies a la feina de Patxi Zamora i altres com ell, el coneixerem. Ànim!


2018-02-23

A Fascinating Winter

Once upon a time in the village of Arbizu, in Navarre-Basque Country, a local lad from the neighbouring town of Etxarri, stole a dozen chickens. Henceforth he was known as "Pius the Twelfth" or "Clucky Dozen". The people from Arbizu refused to report Clucky to the Guardia Civil knowing well their complaint would fall on deaf ears. Anyhow, Clucky Dozen paid a heavy price cause people lost sight of his good name forevermore.

In this our 'Fascinating Winter', we're discovering that Patxi Zamora, a flight attendant with 30 years experience with Iberia Airlines, has been sacked all because of a vendetta by the Guardia Civil. A colonel within the force refuses to renew Patxi's flight permission attacking his good name. The fact is that Patxi is a well-known respected spokesperson and representative of Kontuz. Besides giving press conferences he is well-known for his witty press articles regarding corruption within the former Navarrese Government, and Spanish Police, Guardia Civil and Spanish administration. Patxi has been a thorn in their side hence the animosity. Patxi's good name is at stake; he is not the 'Clucky Dozen' here. Not one to sit back and do nothing, I am convinced Patxi and other members of Kontuz will fight on investigating and reporting corruption…

Catalan poet Joan Margarit, in his recent publication 'Un hiver fascinant', A Fascinating Winter ', ends one of his poems, 'Finalitats', with the words… 'Forgetting will never make you innocent / but ignorance will always make you guilty'. We need to know what corrupt politician's have been up to for a long time and we're not simply talking about a dozen chickens. All will be discovered one day thanks to Patxi and his fellow travellers...  

This article was originally published in Basque 

2018-02-08

Gerezi Garaiko Haikuak Maiela Zurutuzaren eskutik



Maiela Zurutuza artista gaztearen eskutik datozkizu Gerezi Garaiko nire haiku xumeak. Haiku-liburu hori duela zazpi urte atera zen Maiatz-en eskutik, eta egun agorturik dago;  blog honetan bertan ageri zen liburuaren berria. Denbora aitzina doa eta pozgarria da oso ikustea oraindik ari dela bere bidea egiten, bertatik ateratako haiku batzuen bidez.



Oraingo honetan  artista gasteiztar honen eskutik bertze euskarri batean, guztiz gustagarria eta ederra, grafismo txundigarriaz ene irudikoz.



Nire poema txikiak baliatzeko Maiela Zurutuzaren eskaera jaso nuelarik, jakin-minez gelditu nintzen emaitza noiz ikusiko zain. Orain, erakusketa ikusita, pozik eta uros ikusten dut artista gazte —baina handi— honen artelana.



Erakusketa Gasteizen duzue ikusgai otsailaren 25era bitartean. Mila esker, Maiela, zure artelanagatik.